Aigua potable de la millor qualitat

L'Organització Mundial de la Salut i la Unió Europea consideren l'aigua per a consum humà, com aquella que una persona pot beure tots els dies, durant tota la seva vida i sense cap risc per a la salut.

Per fixar la qualitat que ha de tenir l'aigua de l'aixeta, la Unió Europea, seguint les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut determina els límits de presència de components a l'aigua, incloent microorganismes patògens i de components tòxics, encara que molts d'aquests no perjudiquen el cos humà -alguns fins i tot aporten beneficis- i altres, només si estan presents en grans quantitats.

La nostra aigua ha superat amb escreix tots els controls que marquen les autoritats sanitàries, gràcies a l'aplicació dels tractaments de potabilització més avançats i a un control eficaç i continu de la qualitat de l'aigua subministrada.

Els responsables de la qualitat de l'aigua de l'aixeta són:

• El Ministeri de Sanitat i Consum
• Les autoritats sanitàries de les comunitats autònomes
• L'Ajuntament
• L'empresa subministradora
• Cada propietari d'instal·lacions interiors de la seva propietat

La duresa de l'aigua

La duresa de l'aigua és inherent a cada regió, ja que depèn del tipus de roques que hi ha als rius. La duresa es deu a el contingut de calci i, en menor mesura, de magnesi. Sol expressar-se com una quantitat equivalent de carbonat calci.

L'aigua dura és aquella que conté un alt contingut de magnesi i calci. Segons els resultats de les últimes analítiques, l'aigua que ens arriba a Sabadell i Barcelona es classifica entre moderadament dura i dura (182mg / l de CaCo3 - 18º francesos).

Per veure els valors de duresa actualitzats, et convidem a consultar el SINAC.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) no proposa cap valor de referència basat en efectes sobre la salut per a la duresa de l'aigua de consum humà.

Ús apropiat de l'aigua

En relació al consum d'aigua subministrada hi ha la possibilitat que algunes manipulacions inapropiades no intencionades per part de l'usuari puguin provocar un risc sanitari indesitjat, especialment quan el destí de l'aigua sigui per a ús alimentari o de boca. En aquest sentit assenyalem a continuació una relació de les principals irregularitats que es poden preveure:

• Que es disposi d'instal·lacions interiors de tractament i/o emmagatzematge sense que aquestes es trobin en condicions sanitàriament correctes, bé perquè no es realitzin les tasques de manteniment i neteja de la seva propietat o que es tracti d'instal·lacions o aparells no homologats o inadequats. Per exemple: dipòsits interiors, cisternes, aljubs, descalcificadors, equips de tractament per membranes, filtres de sorra o carbó actiu, etc.
• Que el material de les instal·lacions interiors pugui provocar una afectació a l'aigua subministrada, ja sigui perquè es produeixin concentracions de substàncies nocives o es modifiquin les característiques organolèptiques o de salubritat de l'aigua.
• Que s'afegeixi, per a la desinfecció, lleixius o altres substàncies que no compleixin la legislació vigent per a aquests propòsits.
• Que s'utilitzi immediatament l'aigua de consum després d'absentar-se per un període superior a cinc dies del domicili sense que s'hagi produït la necessària renovació de l'aigua continguda en els circuits interiors de la instal·lació.
• Que s'utilitzi dispositius domèstics (atuells, garrafes, ampolles, gerres, etc.) per a l'emmagatzematge i posterior consum de l'aigua sense les degudes precaucions higièniques o per un temps excessiu (no més de 48 hores).